la vida d'un corredor de fons

Els corredors de fons normalment es marquen un objectiu i entrenen per aconseguir-lo. La constància, el sacrifi, la dieta i la prevenció són factors bàsics per assolir la fita marcada. Tot per una marca, una distància, un temps, un somni. Però què passa quan aquest corredor compleix el seu objectiu?
Aquí és quan comença la tristesa del corredor de fons que ja no ha de seguir una rutina d’entrenament, ni ha de ser constant ni ha de seguir sacrificant-se. I ara què? Noten una sensació de buit, de desmotivació i de soletat. Han estat mesos molt durs de treball, moltes sensaciones viscudes, moltes emocions incomparables... i ara tot això es queda en res.
Per tornar a sentir-se bé en ell mateix i creure que es pot superar més haurà de descansar uns dies, agafar-s’ho amb calma, no esforçar-se més del comte i, sobretot, buscar un nou objectiu, una nova missió que cumplir. Àquest nou objectiu ajudarà a que aquest corredor es pugui tornar a superar, que tingui una nova oportunitat per provar-se i seguir millorant.
Durant aquest període de descans és quan el corredor s’ha de donar compte de la sobrecàrrega acumulada, de les lesions que ha pogut patir i per orgull no ha parat. És una època de recuperació física i mental. Sobretot si ha realitzat la marató haurà de prevenir les lesions que s’hagi pogut fer durant la cursa i omplir energies de nou per poder donar el 100% altre cop. Per prevenció haurà de descansar i no realitzar esforços, igual que portar un bon calçat que se li adapti al seu peu i, si li escau, uns suports plantars que aguantin aquell peu, el mantinguin recte i no li facin fer moviments inadequats i lesius pel propi peu. D’aquesta manera previndrem les lesions i el corredor podrà descansar i sentir-se bé de nou.