L’article d’aquesta setmana tractarà sobre les necessitats de material per realitzar un triatló. Molta gent el que primer fa és comprar-ho tot, el tratge de neoprè, les ulleres d’aigües obertes, la bicicleta de carretera, la granota de bicicleta i running, bambes de running, el porta dorsals, la gorra… però és necessari comprar tot aquest material i gastar-se la quantitat de diners que comporta? A més a més, sabrem si ens agradarà aquesta prova esportiva sense haver participat? El que proposem en aquest article no és una crítica, sinó intentar concienciar a la gent que val més la pena comprar primer el més bàsic, re-utilitzar el vostre material, com per exemple usar una bicicleta BBT que tenim a casa en lloc de comprar-nos una nova, i un cop ja haguem provat l’esport, que ens motiva cada cop que anem a entrenar, llavors, un cap veiem que ens agrada i el volem seguir fent, anem adquirint nous materials per a la nostra propietat. Si no fem això i ens ho comprem tot de cop i resulta que no ens agrada o no ens convenç, haurem gastat una quantitat de diners exagerada i, a més a més, la participació. Harem participat en el triatló més car de la nostra vida. Per altra banda, comentar també que últimament, la gent en general, està més pendent de penjar fotografies a les xarxes socials fent “postureig”, ensenyant les noves peces de roba que s’han comprat, bambes noves, etc... que per millorar les seves pròpies marques personals. Això és un fet que està passant actualment i volem fer èmfasi per intentar que, a part de penjar fotos i compartir-ho, treballin més per superar els seus límits, i un cop superats, ensenyar-lo a tot el món que s’han superat a ells mateixos, que estiguin orgullosos d’ells mateixos. Com sempre cada setmana recordem que tingueu cura del vostre entrenament, de realitzar estiraments tant abans de la pràctica esportiva com en acabar-la. A la mínima molèstia a l’extremitat inferior, anar al podòleg a fer-se un estudi de la marxa per intentar corregir la petjada i. d’aquesta manera, reduir l’impacte i el dolor.
jueves, 30 de julio de 2015
jueves, 23 de julio de 2015
Transicions del triatló
L’article d’aquesta setmana tractarà sobre les dues transicions que tenim en el triatló. Podríem dir que és el quart element que haurem de superar en aquesta disciplina esportiva. La primera transició la trobem just quan sortim de l’aigua desprès del sector de natació i ens dirigim cap a la nostra bicicleta per iniciar la prova de ciclisme. Per preparar bé aquesta transició haurem d’haver visualitzat el nostre box amb antelació per anar directament allà i no perdrens, quan sortim de l’aigua estarem cansants i ens podem desorientar. Anirem corrents realitzant passos curts, però de cadència continua, d’aquesta manera evitarem la hipertensió ortostàtica, aquella sensació estranya que trobem quan ens aixequem d’una manera molt ràpida, amb mareig i baixa de tensió. Evidentment ens traurem el neoprè, en cas de que el portem, mentre anem corrents cap al box, evitant perdre el mínim temps possible.
Per facilitar-nos l’arrancada amb la bici la deixarem muntada amb un pinyó petit i un plat mitjà, d’aquesta manera la sortida serà més ràpida i fàcil per les nostres cames.
Pel que fa la segona transició, la T2, la trobem en el moment de pas de ciclisme a running.Haurem de tenir present que hem de baixar de la bici en moviment per anar corrent fins a deixar-la aparcada i posar-nos les sabatilles de running en moviment, optimitzant el temps i guanyant-lo. Com a consells us podem dir que durant els últims minuts de la nostra carrera en bici comencem a disminuir el ritme, així tindrem les cames més fresques durant la carrera a peu. També podem entrenar aquesta T2, per exemple, realitzar 10’ en bici i seguidament 5’ corrents, això realitzar-lo 3 vegades. Com sempre us motivem a curar-vos en salut, a disminuir les lesions. No us oblideu de realitzar estiraments després de cada entrenament, després de cada sèrie, en notar la mínima molèstia parar l’entrenament, estirar i preparar-se per l’endemà. En notar la mínima molèstia a l’extremitat inferior realitzar un estudi de la marxa, només amb això i amb l’ús de suports plantars podem ajudar a guanyar aquestes decimetes.
miércoles, 15 de julio de 2015
LA CARA I LA CREU DE L’IRONMAN DE FRANKFURT
L’Ironman és la distància més exigent del triatló. Consta de 3,86km de natació, 180kms de bicicleta, i 42,2km de cursa a peu. El passat 6 de Juliol es va cel·lebrar l’Ironman de Frankfurt amb unes condicions climàtiques extremes, sobretot a la part final on el termòmetre va marcar una temperatura de més de 35 graus.
La prova va ser guanyada per en Jan Frodeno que es va posar en primera posició durant la natació i va anar augmentant de forma progressiva la distància amb el seu grup de perseguidors, entre els quals hi havia el basc Eneko Llanos i el català Miquel Blanchart.
Els parcials d’en Frodeno, triatleta alemany amb una llarga i exitosa carrera en el món del triatló, van ser realment espectaculars i el van fer pulveritzar el rècord de l’Ironman fixant la nova marca en 7:49:48 i marcant un temps a la marató final de 2:50:49.
Aquest nou rècord va quedar desvirtuat per la tragedia que tindria lloc hores després de l’arribada del guanyador. Un triatleta britànic de només 30 anys va perdre el coneixement un cop creuada la meta i va començar a convulsionar, dies després va perdre la vida.
Els informes mèdics van exposar que el triatleta no es va hidratar degudament, que va beure aigua però no sals minerals. El seu cos va perdre molt de sodi per culpa de les altes temperatures que el van fer suar molt i això va provocar que es produís una descompensació fatal al seu cervell.
Aquest tipus de desgràcies ens han de fer pensar en la importància que té prevenir els nostres esforços esportius i també pensar sobre si l’objectiu que ens hem marcat és l’adequat. Des de la clínica us animem a que practiqueu tot tipus d’esports però sempre amb seny.
miércoles, 8 de julio de 2015
El nou rècord d'en Killian
Aquesta setmana parlarem de la nova victòria que va aconseguir en Killian Jornet el passat dissabte dia 4 de juliol a Alaska, a la Mount Marathon, amb rècord de la prova inclòs.
La Mount Marathon és una prova molt dura amb quasi 1000m de desnivell amb només 5 kms. La gran assistència de públic, l’ambient que es crea, el nivell dels atletes que hi participen i les caracterísitques tècniques fan de la prova una de les més destacades a nivell mundial i també una de les més espectaculars. En Killian va fer l’ascens amb el primer grup liderat per en Rickey Gates y l’atleta local Jim Shine. Desprès d’arribar a la cima es va iniciar el descens i va ser aquí on en Killian va posar la directa i es va distanciar dels seus perseguidors, conservant la distància fins a la meta.
Cal destacar una vegada més que el punt fort d’en Killian és el descens, la seva gran tècnica, força, equilibri i velocitat el converteixen en un fóra de sèrie. Un exemple d’aquesta capacitat és el rècord aconseguit al Aconcagua aquesta mateixa temporada, on durant l’ascens anava molt per sobre del rècord de la prova però que després baixant va pulveritzar superant-lo per més de 3h. És díficil pensar quins límits té en Killian o fins quan podrà aguantar aquest nivell sobrehumà, el temps en ho dirà...arribarà al nivell de Marco Olmo, corredor italià que va guanyar l’Ultra Trail del Montblanc en dues ocasions, amb poc menys de 60 anys?
jueves, 2 de julio de 2015
Tècnica de natació
El tema d’aquesta setmana tractarà sobre la natació, sobre la tècnica a seguir i dels seus beneficis.
Primerament parlar sobre la tècnica. Una bona tècnica ens ajudarà a ser més constants, a fatigar-nos menys i ser efectius. Sobretot a l’hora de nadar, haurem de ser precisos amb la respiració, realitzar-la quan toqui i fer-la de manera correcta, d’aquesta manera minimitzarem esforços i no gastarem tantes energies.
Durant la tècnica de natació haurem de fer exercicis per millorar la coordinació entre braços i cames, millorar la respiració i alinear el cos. Per millorar podem fer els següents exercicis:
• Realitzar 3 braçades i a la 4a realitzar un desplaçament lateral i 5-6 puntades de peu, així millorarem el desplaçament lateral i la puntada
• Realitzar 3 braçades i seguir amb 3 puntades de peu abans d’arribar a la pared. Així ajustarem la precisió
Hi ha més excercicis, però realitzant els principals podrem ser més eficients.
També és important saber les diferències entre nadar en aigües confinades o a mar obert.
Quan nadem a mar obert, en tenir més flotabilitat positiva és probable que ens faci mal l’esquena per la posició arquejada. Haurem de realitzar una respiració frontal per orientar-nos.
També haurem de tenir en compte la referència de la profunditat, ja que al mar pot estar mogut i no veure i no tenir referències, en canvi a la piscina tenim la línia del fons.
El més important a tenir en compte és que si anem a nadar a mar obert, haurem de tenir molta cura amb el temporal, ja que podem començar amb un mar en calma i acabar amb corrent, mar de fons i onatge.
Un cop comencem a nadar al mar, haurem de mantenir la calma, realitzar les respiracions correctament per fatigar-nos el mínim possible i no perdre l’orientació.
Finalment el fet de no haver-hi impacte afavoreix les articulacions, a no desgastar-les i és beneficiós en cas d’haver de fer recuperació de grups musculars, sobretot pel que fa a pectoral, dorsals i lumbars.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)