Descans estiuenc

Després d’estar entrenant durant la temporada, amb més o menys constància, marcar-nos objectius, sacrificar-nos amb la dieta, entrenar abans o després de la feina…Ens mereixem un descans.

L’estiu és una època adient per deixar-nos anar i sobretot recarregar les piles a nivell mental. Que ens prenguem un descans i ens deixem anar no vol dir que deixem de practicar esport ni que abandonem tots els bons hàbits, però sí que ens podem oblidar de les rutines d’entrenament i practicar altres esports.

Anar a la platja a jugar a pales i nadar, sortir d’excursió per la muntanya a descobrir nous paratges, jugar el típic partit de futbol de “costellada” amb els companys de feina o els amics, etc…en definitiva airejar el cos i sobretot la ment.

Els descans físic i mental és necessari per poder agafar forces i oblidar-nos de tot. Sinó descansem és possible que ens saturem i que perdem la motivació i les ganes de gaudir de l’esport que practiquem normalment i que en lloc de prendre-ho com un hobbie ens ho prenguem com una obligació amb tot el que això ens comportarà, deixarem de disfrutar del que més ens agrada.

D’altra banda tampoc cal que abandonem els bons hàbits alimentaris que hem portat fins ara ni que comencem a menjar greixos i dolços de manera compulsiva, però si que podem recompensar-nos menjant gelats, fent barbacoes o bevent alguna cervesa…Ens ho hem guanyat!

Després de l’estiu tornarem a la feina, a les obligacions, a la nostra rutina habitual i serà llavors quan ens marcarem els nous objectius i organitzarem de nou una rutina d’entrenaments, però com que haurem descansat ho agafarem amb ganes i molt motivats.

Així que ja sabeu, el descans és necessari pel cos però sobretot pel cap!

La importància de la hidratació

El tema d’aquesta setmana tractarà sobre els millors horaris per anar a entrenar i sobre la deshidratació, un tema molt important per prevenir possibles lesions o moments poc desitjables en la nostra pràctica esportiva, ja siguin insolacions, fatiga, baixades de tensió, entre altres.

Ara que comencen les temperatures altes, és molt important la hidratació, ja que si no bevem una quantitat mínima d’aigua, minerals i diferents tipus de sals, el nostre cos no podrà recarregar les bateries i ens notarem cansats, tindrem astènia. Per tant recomanem la ingesta de 500ml d’aigua cada 15 minuts mentre estem cursant l’excercisi, però també haurem de beure mig litre d’aigua abans de començar i aproximadament uns 600 ml després d’acabar. Encara que no tinguem sed haurem de beure per rehidratar el nostre organisme.

Molt us preguntareu quina és la millor hora per anar a fer la pràctica esportiva, doncs bé depenem el que vulguem fer, però sempre a primera hora o a última de la tarda, però mai als pics solars que oscil·len entre les 12 i les 15 hores.

Si el que volem és millorar és la resistència anaeròbica, haurem de sortir al voltant de les 18 hores, ja que els músculs ja tenen tota la temperatura adequada que han adquirit durant tot el dia, augmenta la temperatura de l’organisme i la pressió sanguínia puja, disminuint el risc de lesió i millorant les condicions físiques.

Al contrari passa a primera hora del matí, tenim baixa temperatura corporal, els músculs estan freds i la pressió és baixa. En aquesta hora el que podem fer és un exercici físic aeròbic per augmentar la resistència, però necessitarem escalfar durant un període de temps més perllongat.

En resum, si volem entrenar, la millor hora és a partir de les 6 de la tarda, ja que és el moment que el nostre organisme es troba en les condicions més òptimes per realitzar activitats físico-esportives.

Com sempre cada setmana ús ajudem a prevenir les lesions, ja sigui mitjançant estiraments o utilitzant els suports plantars amb l’ajut d’un bon calçat. Per tant si teniu dubtes sobre el desgast de la vostra sabata o de la manera en què trepitgeu, no dubteu en venir-nos a visitar a la nostra clínica.

Cursa Besòs-Maresme

Aquesta setmana parlarem de la 1ª edició de la cursa Besòs-Maresme que es va disputar el passat 7 diumenge de juny on la nostra clínica va col·laborar.

Es tracta d’una cursa popular emmarcada dins la festa major del barri del Besòs-Maresme, que pateix l’impacte de moltíssimes curses de la ciutat i que per fi ha pogut tenir una cursa pròpia que esperem que duri moltes edicions.

El recorregut de 5k surt i finalitza a la plaça Maresme passant per l'arteria principal del barri, la Rambla Prim. És un recorregut molt ràpid ja que és totalment pla. És una molt bona cursa per a tots aquells que volen fer marques personals.

Com a causa solidària es va fer una recapta d’aliments i productes d’higiène infantil en la que és van implicar molts dels participants.

Pel que fa la corredors inscrits ha estat una cursa molt nombrosa, ja que han participat prop dels 700 corredors entre els quals havien atletes de gran nivell esportiu. Els guanyadors van ser: Iban Mañer Català, amb un temps de 15 minuts i 36 segons i Kristina Trcka, amb un temps de 19:minuts i 15 segons. Com sempre, al nostre blog, us animem a prevenir tot el tema de lesions mitjançant l’ús de suports plantars, estiraments i sobretot d’escalfament i de bon calçat. Així que si teniu cap dubte de si la vostra petjada és normal o no, o veieu que el desgast de la vostra sabata es excessiu, apropeu-vos a fer-vos un estudi biomecànic.

maratonià vs velocista

L’article d’aquesta setmana parlarà sobre la diferència entre els corredors de fons o maratonians i els velocistes.

Com és possible que dues persones que realitzen el mateix esport siguin tan diferents físicament?

És simple, per molt que nosaltres veiem que fan el mateix esport (córrer), fan dues modalitats diferents. Una de resistència i l’altre de força explosiva. És per aquesta raó que els velocistes tenen aquesta massa muscular tan visible i endurada. Això ho fan perquè en ser sprinters necessiten molta potència al tren inferior i per compensar fan treball de gimnàs per endurir la part superior del cos. D’aquesta manera guanyen força i velocitat. A diferència del maratonià, que necessita tenir el mínim de pes al cos per córrer durant un llarg període de temps.

A part d’aquesta diferència visual, si mirem a l’interior dels nostres músculs, veurem que les fibres també són diferents.

Els velocistes entrenen les fibres de contracció ràpida. Aquestes estan preparades per tenir una contracció explosiva i amb molta força, per això guanyen molt de volum, però no estan preparades per córrer durant molt de temps, només per uns segons.

En canvi, els maratonians, entrenen les de contracció lenta. Aquest tipus de fibres poden estar treballant durant un llarg període de temps i no guanyen volum.

A part de l’entrenament individual de cada persona, també té un gran paper la genètica, ja que per molt entrenament que fem no podrem canviar el nombre de fibres ràpides i lentes que tenim al nostre cos. Només podrem fer un canvi ínfim.

Actualment s’estan feto anàlisi genètic sobre el tipus de fibres que tenim cadascú. D’aquesta manera podrem conèixer els punts forts que tenim i com els podem potenciar.

Com sempre, cada setmana us recordem que hem de tenir prevenció de tot tipus de lesions que puguem patir al nostre cos. Per això fem èmfasi a l'ús de suports plantars per evitar possibles lesions que ens deixin fora de joc.

Prevenir és molt fàcil i amb només un estudi biomecànic de la petjada podem eliminar els punts de pressió que ens puguin perjudicar a l’hora de córrer i, d’aquesta manera, poder guanyar temps i millorar marques.